Xunilung

El divendres passat vaig anar a casa d'uns amics windowseros.

No volen canviar-se al Linux, no hi ha manera. Diuen que no tenen temps per culejar a l'ordinador. Que amb el winfows poden fer més coses. Que aixó de les pantelletes negres els hi asusta, a més troben que el winfows és més "espectacular".

Cansat de sentir sempre aquests mateixos arguments, el divendres hi vaig anar amb el portátil i el beryl instal·lat.
Es van quedar amb la boca oberta. Fins i tot a un d'ells la seva dona li digué:
Miquel, que t'entreran mosques!

 

Per favor, posa'm aixó que tens tu al meu PC!. És pot fer sense eliminar el wingows?.

Bé, tranquils, un dia d'aquests em passaré i veurem que en feim!

La seva dona va tallar en sec:
vinga que el sopar és cuit! Ja basta d'ordinadors...sempre estau igual!


Menú: bollit d'ossos de porc amb patates i col "borratxona".
Els ossos són salats dins una "aufabi" i es guarden de 20 a 40 dies.
El porc era de casa seva amb 2 quarterades per córrer. Les patates i la col de collita própia.
El vi, també de casa, era d'alló més negre d'aromes afruitats. Al paladar era suau i persistent. Podia haver anat a concurs.
Emperó lo que no pot concursar de cap manera és el bollit d'ossos. Está a una altre dimensió. Ossos salats com feien els nostres pares i padrins? Ja no es troben!
I de la carn? qué em deis de la matéria primera?

No trobo les paraules adeqüades per descriure el gusté que vaig passar.

Potser qualqú  fins i tot li facin oi els ossos de porc. Millor!. Si provéssin aquests ens quedaríem sense.

D'aquí 20 dies hem de tornar a fer matances. Estás convidat a repetir el sopar quan els ossos estiguin a punt -digué la dona de'n Miquel-
Ah no! si no em posa aixó que m'ha mostrat a l'ordinador, no el convidis!.

Ah, Miquel! tendrás el beryl, segur!