Un comentari al bloc de'n
toni roig, dóna molt que pensar: el microcrèdit.
Si ho hagués de resumir en poques paraules el microcrèdit equival a _confiar en la paraula_ de les persones.
Et deix doblers perque confio amb tu i les teves perspectives de negoci. Demanau 1 euro a qualsevol banc del món occidental i civilitzat. Això sí, sense cap aval ni un. Próvau-ho i tindreu una visió molt clara de com funcionam a la nostra civilització.
Demanau als polítics que compleixin la seva paraula.
Demanau que us donin de baixa a qualsevol companyia de telonia mòbil.
Demanau el dret a una vivenda digne.
Demanau que es respecti el vostre dret a la intimitat.
Demanau l'hora a un vianant pel carrer de sant miquel.
Demanau...sí demanau. La gent no es fia de ningú.
Aquest senyor en Muhammad Yunus s'ha fiat de la gent amb menys recursos del planeta, i només un 2% no compleix les expectatives.
I ara, en lloc de demanar, pensau. Jo ho he fet, he pensat. Emperò no ho entenc. El pais més pobre ens dóna una rica lliçó : la confiança en la paraula. Per aquí ja no n'hi ha d'això!
Vivim en un mon individualista, el fet col·lectiu importa poc avui en dia.
I quan fas una proposta en aquest sentit et que sí que tot això està molt bé però que no és factible si el que es vol és progressar en aquesta vida.