Us heu passejat mai per Palma amb una
post de planxar davall el braç?. L'experiència és d'allò més (in)gratificant.
Els nins, agafats de la mà de la seva mare, es giren i diuen: que duu aquell home davall el braç?. Les mares somriuen i diuen: calla, nin, no xerris tant fort!
Passant pel pas de peatons els conductors/es fan la mitja rialla. Fins i tot quasi provoca accidents.
Em fa recordar una cosa que em va passar a un hipermercat.
Un dia veig pel passadís d'un hiper a una dona MONUMENTAl. Duia un vestit cenyit al cos. El seu caminar era d'allò més sensual, per allà on passava hi havia accidents de carros de compra. Xocaven frontalmet i lateralment: un desastre. Jo la seguia (us promet que es feia perseguir) cap a la porta de sortida. No la veia bé del tot per culpa dels accidents de carros i pels canvis de sentit efectuats pels homes. Emperò jo accelerava el pas per comprovar que de devant fos tan espectacular com de darrera.
Amb això que quan vaig estar a uns 10 m d'ella,...sabeu que duia amb la mà esquerra aquella SuperWoman?: Un paquet de 12 unitats de paper higiènic!!
Pareix mentida, emperò la seva sensualitat va devallar un 50%. Encara que tots sabem que és un article de 1ª necessitat.
Lo mateix amb la post de planxar: provoca accidents i el masculinisme devalla un 50%, encara que tots en tenim una a casa. O no?