Xunilung

Us heu passejat mai per Palma amb una post de planxar davall el braç?. L'experiència és d'allò més (in)gratificant. Els nins, agafats de la mà de la seva mare, es giren i diuen: que duu aquell home davall el braç?. Les mares somriuen i diuen: calla, nin, no xerris tant fort!  ...

Idò no, no s'han acabat les anècdotes amb la post de planxar. Ara mateix tenc un "greu" problema: què faig amb la vella post de planxar?. La poso dins el contenidor del fems? No hi cap. En surt un tros per dalt. La deixo a terra devora el contenidor? Telefono a Emaya?  ...

L'arribada a casa amb la post de planxar va ser triomfal. Després d'explicar-li a la meva dona les peripècies pasades amb la post , crec que la post ja comença a ser de la nostra família.   (Segueix)

Avui la meva dona m'ha dit: s'ha espenyat la post de planxar! - Uh! això és greu. Jo no planxo, emperò faig el dinar/sopar, passo l'aspirador i a vegades el meu dit prem una tecla rara que hi ha a la rentadora per posar-se en marxa.   (Segueix)